Presentació del Fundador

La recent tragèdia de Darfur, al Sudan, que ha provocat milers de morts i centenars de milers de refugiats de guerra, desplaçats a països veïns i a punt de morir de gana per falta de mitjans, no és més que un altre episodi de la gran tragèdia que viu Àfrica.

A més de les guerres i la violència, els països africans pateixen el drama d'una pobresa que augmenta cada dia. Mentre altres indrets del planeta estan progressant ràpidament, la major part dels països africans semblen caminar cap enrere i el número de pobres no hi deixa d'augmentar. Les males polítiques econòmiques portades a terme a través dels anys i la intransigència dels països rics (europeus, japonesos i nord-americans) a l'hora d'eliminar el proteccionisme agrícola que impedeix als països pobres competir en igualtat de condicions són alguns dels factors que expliquen la terrible situació econòmica de la regió subsahariana.

A això es suma el fet que a l'Àfrica hi ha tres de les pitjors plagues que pateix avui la humanitat: la malària, la tuberculosi i la SIDA. La malària mata unes 7.000 persones cada dia, la major part d'elles, infants africans. Al sud del continent, gairebé la tercera part de la població pateix la SIDA i un 50% de les dones prenyades estan infectades (la qual cosa vol dir que la meitat dels nens ja neixen condemnats a una mort gairebé immediata). Es calcula que per tot el continent hi ha uns 14 milions de nens i nenes orfes de pare i mare que ja es coneixen amb el nom de “l'exèrcit dels orfes de la SIDA”.

En l'actualitat, la tragèdia del continent subsaharià s'ha convertit en un terrible cercle viciós on la pobresa genera inestabilitat, violència i malalties i aquestes, al seu torn, generen pobresa. El cercle viciós sembla condemnar l'Àfrica i els seus ciutadans a no tenir futur. A no tenir esperança.

I és arrel de tot això que neix la fundació Umbele. En la llengua majoritària de l'Àfrica oriental, el Swahili, Umbele vol dir “futur”. Umbele neix, doncs, amb l'esperança de construir un mecanisme per a que els ciutadans del nostre país, ric i privilegiat, puguin contribuir a retornar l'esperança, a retornar el futur, a 700 milions d'africans.

Quan vam pensar en fundar Umbele ens vam adonar de tres coses. La primera és que, malgrat que la solució a molts dels problemes que hi ha a l'Àfrica és una solució macroeconòmica (las multinacionals farmacèutiques han d'inventar vacunes contra la malària, la tuberculosi i la SIDA, els governs africans han d'abandonar les guerres absurdes, els països rics han de reduir els aranzels que impedeixen als agricultors africans exportar als nostres mercats, etc), hi ha moltes maneres d'ajudar a nivell microeconòmic. És a dir, a nivell de ciutadans de carrer com vosaltres o com nosaltres.

La segona és que a Catalunya i a Espanya hi ha molta gent que veu horroritzada el continu deteriorament de la situació a l'Àfrica i té ganes de fer coses, té ganes d‘ajudar. Hi ha molta gent que se sent, és i vol seguir sent solidària. El problema és que o bé no sap com fer-ho, o bé es malfia d'algunes ONGs que semblen haver-se convertit en multinacionals de la beneficència amb unes despeses d'organització que s'emporten una bona part dels recursos donats o bé es malfia dels cacics, els polítics locals i demés líders corruptes que roben els diners que es donen des del primer món per a vendre'ls als mercats negres, impedint així que arribin als més necessitats.

La tercera cosa que vam observar és que hi ha una xarxa de catalans i d'espanyols estesa per tot el món, una xarxa de persones que tots mirem amb profunda admiració per la seva demostrada capacitat de sacrifici: els nostres missioners. Independentment de si som religiosos i de si estem a favor o en contra de les altres jerarquies eclesiàstiques, tots sentim una especial simpatia per aquests homes i dones situats a la primera línia del combat contra la pobresa i la desesperació. El problema és que els nostres missioners no tenen diners per a poder ajudar als ciutadans i ciutadanes que pateixen.

I va ser quan vam lligar aquests tres factors que vam creure oportú crear la fundació Umbele amb l'objectiu de canalitzar diners donats per vosaltres cap a alguns dels ciutadans més pobres de l'Àfrica, tot utilitzant la gran xarxa de missioners i missioneres per la via més directa possible.

La idea és que el missioners utilitzaran els diners de la manera que ells creguin més convenient (al cap i a la fi, ells són els que més saben sobre els problemes de l'Àfrica ja que ells són els que els viuen de més a prop), però sempre amb un objectiu al cap: ajudar principalment als africans (principalment dones) a que puguin muntar petits negocis com és ara una paradeta de peix o de fruita per a vendre a les cantonades, negocis que els permetin sobreviure i escapar la necessitat de demanar almoina. És a dir, volem ajudar a aquestes persones a que puguin sobreviure i viure amb el seu esforç.

Finalment, el nostre compromís és la transparència. En aquest sentit, tots, absolutament tots els diners recaptats aniran als missioners a l'Àfrica sense malbaratar ni un euro en despeses d'administració i de burocràcia (aquestes despeses seran pagades pels patrons de la fundació). A més, els missioners amb els que col·laborarem es comprometran a explicar-nos periòdicament la manera com han gastat els diners rebuts i nosaltres ho publicarem a aquesta pàgina web.

En definitiva, hem intentat crear un mecanisme a través del qual nosaltres podem expressar la nostra solidaritat amb la gent del món que més ho necessita, un mecanisme transparent i, esperem, eficaç. Us demanem que ens feu costat. Millor dit, que feu costat als més necessitats tot donant diners, la quantitat que voleu per petita que sigui, i apostant per retornar el futur a l'Àfrica a través de la nostra fundació. La fundació Umbele.

Xavier Sala i Martín
Patró Fundador Fundación UMBELE